Fa aproximadament un mes, els Antònia Font tocaven a l'Auditori de Barcelona. El cantant Pau Debon va abandonar uns instants l'escenari i va deixar la resta del grup tocant la instrumental "Interstellar Overdrive" del primer disc dels Pink Floyd, The Piper At The Gates Of Dawn (67). És la més recent de les moltes mostres de reconeixement que han rebut els Pink Floyd d'en Syd Barret. Com ja potser sabeu, en Syd Barret va morir ahir. Tenia 60 anys.
Si l'altre dia parlava d'en Brian Wilson i els problemes mentals que el van perseguir, el cas d'en Syd Barret encara és més tràgic. Si bé són dos casos diferents, tenen alguns punts en comú. Tots dos són fills d'un temps de descoberta i experimentació, que va donar, segurament, el quinqueni més creatiu de la història del rock. El que va del 65 al 70. En Syd Barret, amb el seu afany per experimentar i portar la seva música a nous nivells de creativitat, va endinsar-se en un món personal, molt influenciat pel consum de drogues psicodèliques. També ho van fer molts d'altres, però en Syd va anar massa lluny. Després de The Piper At The Gates Of Dawn va haver d'abandonar el grup que ell mateix havia fundat. La resta del grup no es veia amb cor de funcionar amb el seu comportament erràtic. David Gilmour el va substituir i els Floyd es van convertir en una altra criatura. En Barret va gravar tres discos en solitari (The Madcap Laughs el més celebrat) poc després, i a partir de llavors, poca cosa més se n'ha sabut. Diuen que vivia reclòs a casa seva i es dedicava a la pintura abstracta, desconeixedor segurament (a diferència d'en Brian Wilson) del seu estatus de mite.
Musicalment, la baixa d'en Syd Barret es va fer efectiva fa molt de temps. La seva mort, per bé que sentida per molts, no crec que provoqui cap sotragada al gran públic. Per una vegada, però, els mitjans d'aquest país se n'han fet ressò (a Catalunya Ràdio van donar la notícia en un butlletí horari, cosa poc freqüent en aquests casos).
El clip que us poso a continuació és de "See Emily Play", la cara més pop dels Pink Floyd d'en Barret, que al seu moment només va aparèixer en format de single. Però si voleu sentir una de les obres decisives de la psicodèlia britànica, escolteu The Piper At The Gates Of Dawn. És fabulós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada