dilluns, de juliol 10, 2006

BRIAN WILSON - Surf's Up

Any 1966. En Brian Wilson té 23 o 24 anys. Fa un temps que ja ha abandonat les gires amb el seu grup, els Beach Boys, per concentar-se en la composició a casa seva, a Califòrnia. "Surf's Up". El surf s'ha acabat. És el final de la innocència. Els Beach Boys ja no fan èxits en sèrie. En Brian Wilson porta més lluny la idea del seu fins llavors últim disc, l'universalment aclamat Pet Sounds. Ell i el lletrista Van Dyke Parks estan treballant en Smile, un disc conceptual que representa un viatge de costa a costa dels Estats Units.

Quan la resta del grup torna d'una de les seves gires comencen els problemes. El projecte d'en Brian Wilson topa amb la incompresnsió de gran part del grup. Consideren les composicions de Smile massa avançades. No veuen per què aquella ha de ser la nova direcció del grup. En Brian Wilson, enfonsat per aquesta reacció, comença una caiguda lliure emocional que el porta a la depressió, les drogues i la malaltia mental. Abatut, aparca la idea de Smile i comença la llegenda del disc perdut més famós de la història del rock.

Algunes de les cançons, les que feien de pal de paller de l'obra que havia de ser Smile, apareixen en alguns dels següents discos dels Beach Boys o, en el cas de "Good Vibrations", en format de single. Discos pirata amb les sessions de Smile comencen a circular entre els fans. Gairebé es tenen totes les peces, o almenys els esbossos, però falta la visió global.

El 2004, en Brian Wilson, amb la seva nova banda, després de fer concerts tocant Pet Sounds sencer, decideix rescatar Smile i tocar-lo sencer en directe. A aquests concerts els segueix l'edició gravada de nou i definitiva del disc. Molt recomanable també és el DVD que es publica poc després, amb Smile en directe i l'excel·lent documental Beautiful Dreamer, Brian Wilson and the Sotry of Smile.

El vídeo que teniu aquí és part d'una interpretació en solitari al piano de "Surf's Up", una de les millors cançons del disc, del grup, i per extensió, del rock de tots els temps. Són poc més de dos minuts. No sé si es pot trobar sencer enlloc (l'esmentat Beautiful Dreamer... també conté imatges de la mateixa interpretació, però tampoc és la gravació sencera). 129 segons de màgia i història. Un dels genis més grans de la música popular al piano en el seu punt màxim de creativitat.