Podem ser tan cínics com vulguem amb les reunions dels nostres grups preferits. Sovint arriben precedides de períodes de projectes i carreres en solitari d'èxit discret i comptes corrents en números vermells. Desconec les causes exactes de la reunió dels dos grups de què parlo avui, però sembla que la cosa no anirà més enllà d'algun concert per revisitar antics repertoris. Sigui com sigui, penso que val la pena veure algun vídeo de les actuacions que han fet fa poques setmanes.
"I Love You, You Bastard" va aparèixer com a cara b del maxi The Speed of Life, i sempre m'ha semblat una de les millors cançons del grup.
Un altre cas, una mica diferent, és el de The Pale Fountains, de Liverpool. Dos dels components, els germans Michael i John Head, han anat publicant excel·lents discos amb Shack i, si bé les seves vendes no són espectaculars, no crec que siguin pitjors que les que van tenir amb els Paleys. Aquest retorn, teòricament també només per a fer alguns concerts, és gairebé un acte de justícia. Incompresos en el seu temps, quan citaven John Barry i Burt Bacharach deu anys abans que Belle and Sebastian o The Divine Comedy, van publicar només un parell de discos, Pacific Street (84) i ...From Across the Kitchen Table (85). La mort del baixista, Chris McCaffery, a causa d'un tumor cerebral va posar fi a la trajectòria del grup. En Michael i en John Head van formar Shack al principi dels anys noranta, però un fosc període en l'infern de l'heroïna va posar el senyal d'alarma al futur del grup. Sembla que aquells temps ja són història i nosaltres ens alegrem de veure-ho.
Potser en Michael Head ja no arriba a les notes altes de la tornada (és difícil, us ho asseguro), però val la pena veure-ho. El vídeo, que es va enregistrar el febrer passat, és de la cançó "Thank You"... No, gràcies a vosaltres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada