“I recall a schoolboy coming home
Through fields of cane
To a house of tin and timber
And in the sky
A rain of falling cinders”
Grant McLennan – “Cattle and Cain”
El dissabte passat es va morir el membre dels Go-Betweens, Grant McLennan, a casa seva, a Brisbane, mentre dormia. M’hauria estimat més que el motiu per escriure una altra vegada dels Go-Betweens fos pel fabulós DVD que han publicat fa poc o per algun nou disc. Però ja veieu que els motius són molt diferents. Trobareu la biografia d’en Grant McLennan a diversos llocs a Internet, així que no té gaire sentit que faci un resum de la seva trajectòria. La seva carrera musical és a l’abast de tothom. Les crítiques dels discos o les cròniques de concerts són relativament fàcils de trobar. Tampoc puc parlar d’ell com a persona, més enllà del que pugui saber per articles, entrevistes o llibres, però els qui el coneixien només en parlaven bé. Jo només en puc parlar des de la perspectiva d’un fan. I per fer-ho podria parlar de moltes coses: una cinta que l’amiga d’una meva companya de classe em va gravar amb el 16 Lovers Lane quan fèiem segon de BUP, cap a l’any 90, i que va ser la meva introducció al grup; la cerca dels discos anteriors, comprats gairebé tots per partida doble a causa de les reedicions remasteritzades i ampliades; les tres vegades que vaig tenir la sort de veure el grup en concert (l’última fa pocs mesos, amb un Grant somrient i visiblement encantat d’estar tocant els seus clàssics damunt d’un escenari); l’extraordinari tàndem compositor (normalment per separat) que formava amb l’altre membre principal del grup, en Robert Forster; una cinta recopilatòria que vaig passejar una temporada en walkman per terres holandeses; els discos que amb el nom de Jack Frost va fer amb l’Steve Kilbey dels The Church; la satisfacció de trobar els acords de “Quiet Heart” amb la guitarra; o les evocadores lletres de les cançons emmagatzemades al cervell i la facilitat que tenen per sortir a la superfície en el moment menys esperat. Cada fan del grup deu tenir els seus propis records i deu fer les seves associacions.
He començat aquest escrit amb els primers versos d’una de les cançons més conegudes d’en Grant McLennan i que apareix al disc Before Hollywood, dels Go-Betweens. En podria haver escollit moltes altres de seves per acabar, però no em sé estar de reproduir la lletra d’una cançó d’en Ron Sexsmith que, segons tinc entès, el canadenc va escriure en motiu de la mort d’en Jeff Buckley. Em sembla molt apropiada. Des de fa unes hores que em ronda pel cap...
"The end must come for some good reason
Through fields of cane
To a house of tin and timber
And in the sky
A rain of falling cinders”
Grant McLennan – “Cattle and Cain”
El dissabte passat es va morir el membre dels Go-Betweens, Grant McLennan, a casa seva, a Brisbane, mentre dormia. M’hauria estimat més que el motiu per escriure una altra vegada dels Go-Betweens fos pel fabulós DVD que han publicat fa poc o per algun nou disc. Però ja veieu que els motius són molt diferents. Trobareu la biografia d’en Grant McLennan a diversos llocs a Internet, així que no té gaire sentit que faci un resum de la seva trajectòria. La seva carrera musical és a l’abast de tothom. Les crítiques dels discos o les cròniques de concerts són relativament fàcils de trobar. Tampoc puc parlar d’ell com a persona, més enllà del que pugui saber per articles, entrevistes o llibres, però els qui el coneixien només en parlaven bé. Jo només en puc parlar des de la perspectiva d’un fan. I per fer-ho podria parlar de moltes coses: una cinta que l’amiga d’una meva companya de classe em va gravar amb el 16 Lovers Lane quan fèiem segon de BUP, cap a l’any 90, i que va ser la meva introducció al grup; la cerca dels discos anteriors, comprats gairebé tots per partida doble a causa de les reedicions remasteritzades i ampliades; les tres vegades que vaig tenir la sort de veure el grup en concert (l’última fa pocs mesos, amb un Grant somrient i visiblement encantat d’estar tocant els seus clàssics damunt d’un escenari); l’extraordinari tàndem compositor (normalment per separat) que formava amb l’altre membre principal del grup, en Robert Forster; una cinta recopilatòria que vaig passejar una temporada en walkman per terres holandeses; els discos que amb el nom de Jack Frost va fer amb l’Steve Kilbey dels The Church; la satisfacció de trobar els acords de “Quiet Heart” amb la guitarra; o les evocadores lletres de les cançons emmagatzemades al cervell i la facilitat que tenen per sortir a la superfície en el moment menys esperat. Cada fan del grup deu tenir els seus propis records i deu fer les seves associacions.
He començat aquest escrit amb els primers versos d’una de les cançons més conegudes d’en Grant McLennan i que apareix al disc Before Hollywood, dels Go-Betweens. En podria haver escollit moltes altres de seves per acabar, però no em sé estar de reproduir la lletra d’una cançó d’en Ron Sexsmith que, segons tinc entès, el canadenc va escriure en motiu de la mort d’en Jeff Buckley. Em sembla molt apropiada. Des de fa unes hores que em ronda pel cap...
"The end must come for some good reason
I've heard it said before
To everything a time and season
What was this season for?
In a flash, in a flash
In a flash, in a flash
There one moment and gone in a flash
Think of all the strangers you've encountered
Think of all the strangers you've encountered
In cafes or subway trains
Or lined up at this water fountain
One drink and on your way
In a flash, in a flash
In a flash, in a flash
There one moment and gone in a flash
When hopes are rising like a rocket
When hopes are rising like a rocket
When cups are overflowing
When hearts were filled like children's pockets
It's then I'll hear your song
In a flash, in a flash
In a flash, in a flash
There one moment and gone in a flash
Our eyes can't help but disbelieve this
Our eyes can't help but disbelieve this
Bad news and even though
The end must come for some good reason
Right now I just don't know
In a flash, in a flash
In a flash, in a flash
There one moment and gone in a flash
There one moment...
Gone in a flash"
Ron Sexsmith – “In a Flash”
There one moment...
Gone in a flash"
Ron Sexsmith – “In a Flash”
